Hattrick, Jornada 11

Posted 11 Mayo, 2008 by Juan Manuel Barroso Beltran
Categories: General

Tags:
hattrick.jpg

Ja arribem al final de temporada i estem davant del partit de la temporada. El problema és la lesió de la nostra estrella, Enrique Martínez per tres setmanes. De moment el club ja ha contractat als metges per veure si podem aconseguir reduir el temps el màxim possible. Per l’altre costat ja ens hem assegurat la segona posició de la lliga i quasi aconseguirem els 30 punts reglamentaris per temporada. I la setmana vinent… partidàs contra el primer, segurament no tenim res a fer, i menys sense el golejador de l’equip, però la nostra obligació és la de intentar guanyar.

De la resta del grup només comentar que si l’any vinent tot segueix així no hauríem de tenir problemes, hem de millorar una mica la defensa i la porteria, però el mig del camp nostre està donant molt de si i tret del primer partit i del partit amb el líder hem guanyat la possessió. Read the rest of this post »

In Treatment

Posted 7 Mayo, 2008 by Juan Manuel Barroso Beltran
Categories: Series

Tags: ,

Ya tenemos una nueva serie a la que seguir la pista, se trata de In Treatment. Serie sobre un psicoterapeuta y sus pacientes.

Para empezar la presentación en si misma es de los más original, 2-3 personas delante de las cámaras durante 30 minutos con un diálogo, sin cortes, sin música, se puede decir que casi sin nada, pero a la vez con mucho. Mucho guión y mucho actor.

Tal y como dice Hernan Casciari en su blog de series, In Treatment es teatro, puro teatro del bueno.

Serie más que recomendable, en pequeñas dosis, pero recomendable a todas luces. ¿Conseguirá alcanzar la adicción de Dexter? Por mi bien espero que no, pero si se acerca ya puedo darme por contento. Read the rest of this post »

Blade Runner: Montaje Final. Punto de partida

Posted 7 Mayo, 2008 by Juan Manuel Barroso Beltran
Categories: Films, SciFi

Tags: , , ,

Blade Runner. Que decir que no se haya dicho ya de una de las mejores películas de la ciencia-ficción. La verdad es que es muy difícil valorar el impacto que ha tenido esta película tanto en el día a día como en la subcultura de la Sci-Fi. Su estética ha sido reproducida en miles de películas, por ejemplo Días Extraños, series Total Recall 2070. Su música , de Vangelis, ha sentado precedente. Ciertamente es difícil acercarse a Blade Runner sin olvidar alguno de sus aspectos, el problema radica en que toda ella es multifacética.

Quizás mejor sea aproximarse desde una perspectiva un poco histórica. La película se inspira, porque decir que se basa es faltar a la verdad, en la novela ¿Sueñan los androides con ovejas electrónicas? de Philp K. Dick, para bajarla aquí.

Primero presentamos al autor: Philip K Dick. Tal y como se recoge en la wikipedia, Philip K. Dick es uno de los autores de ciencia ficción más aclamados, y también de los más controvertidos. Quizás lo que se recuerda de él es que escribió alguna de sus obras bajo los efectos de drogas psicóticas o en episodios psicóticos. Ciertamente sus obras respiran esa atmósfera pero soy incapaz de discernir donde acababa su realidad y comenzaba su ficción. Generalmente las obras de ciencia ficción están estructuradas como un viaje de deshumanización que provoca la ciencia y el avance tecnológico en el ser humano y como este viaje acaba humanizando más a la raza humana, esclava de sus anhelos y deseos. Sin embargo los “viajes” de PKD no se basan en la capacidad tecnológica como elemento deshumanizador (generalmente), sino en la propia capacidad del hombre de eliminar la humanidad inherente. Es por ello que su obra sale de la mente de los personajes para regresar a ella misma de cierta forma cambiada.

La obra de PKD ha sido de las que más películas ha inspirado en los últimos años. Como ejemplo pongo las más conocidas:
Blade Runner
Desafío Total
Asesinos Cibernéticos
Abre los ojos
El Show de Truman
Minority Report
A Scanner Darkly
Paycheck
Next

Así que mejor forma de empezar que por el primer capítulo del libro?

Reflexión desde el Otto

Posted 7 Mayo, 2008 by Juan Manuel Barroso Beltran
Categories: General

Tags:

Interesante reflexión la que nos proponen desde el Otto.
¿Existe la atemporalidad del yo?

El Gen Egoísta, Cap. I

Posted 7 Mayo, 2008 by Juan Manuel Barroso Beltran
Categories: Books

Tags:

El Gen Egoísta es uno de los libros referentes en la temática del comportamiento. Hacía tiempo que iba detrás de este libro y quiero leerlo poco a poco, por ello voy a ir paso a paso o capítulo a capítulo según sea el caso y la oportunidad del tiempo.

El primer capítulo es de lo mejor que he leído en mucho tiempo. Debe ser por cuestiones coyunturales entre el máster, la situación del Barça y las ganas que tengo de pillar un buen libro de teoría de juegos.
Read the rest of this post »

Jornada 10

Posted 3 Mayo, 2008 by Juan Manuel Barroso Beltran
Categories: General

Tags:

Arribem a la recta final de la temporada!!!!
Després dels resultats d’aquesta jornada ja quasi podem assegurar el segon lloc. Ara només queda guanyar el partit a casa de Alandalus i ja tindrem el sots-campionat assegurat, objectiu impensable al començament de temporada.
La tàctica serà la de quedar segon però no intentar quedar primer, si quedem primers ens tocaria jugar la promoció i l’any vinent hauríem de tornar a jugar a VI amb en Data Mongols com a companys… quasi millor que guanyi la lliga de carrer per tenir una temporada més fàcil l’any vinent…

Per cert aquesta setmana viatgem als USA!!! ja tindrem una senyera més (23). A poc a poc anem aconseguint-les.
Read the rest of this post »

Ara parlo jo

Posted 29 Abril, 2008 by Juan Manuel Barroso Beltran
Categories: Books

Tags: , ,

El dia de Sant Jordi em van regalar el llibre d’en Charly Rexach, “Ara parlo jo”:

Editorial: Ara Lllibres
Pàgines:128
«De petit ja tenia clara una cosa: volia ser futbolista. I no només ho tenia clar, sinó que estava convençut que me’n sortiria. Sempre ho vaig saber. Per què? Ho sentia dins meu. I ho veia. Per això, pràcticament res del que m’ha passat a la vida m’ha sorprès. Sabia que triomfaria al món del futbol. El que no m’imaginava és que tota la meva vida es concentraria només en un quilòmetre quadrat.»
Aquests són els pensaments de Charlie Reixach que ara ha recollit en aquest llibre. Més de quaranta anys servint al Barça.
A Ara parlo jo ens desvetlla alguns dels secrets relacionats amb el Barça. Equip on ha estat jugador i entrenador.
La relació amb Cruyff i les les anècdotes inédites del Dream Team, el descobriment de Messi i, el barcelonisme en general a Ara parlo jo. Read the rest of this post »

Jornada 9

Posted 27 Abril, 2008 by Juan Manuel Barroso Beltran
Categories: Hattrick

Tags:

Una jornada menys pel final de temporada i ja podem assegurar que ens quedem a VI. Una victòria fàcil ens ha col·locat amb 22 punts, a dos del líder que no agafarem i ja a 3 del tercer classificat. A més la setmana vinent juguen el primer amb el tercer. Sigui quin sigui el resultat d’aquest partit sortirem guanyant, sempre que no fotem la pota!!!.
De la resta de classificats només dir que tenim a 15 punts ja al cinquè.

Per cert Enrique continua acaparant elogis, 66 gols en 33 partits de lliga… Im- pressionant. Read the rest of this post »

The Big Bang Theory

Posted 27 Abril, 2008 by Juan Manuel Barroso Beltran
Categories: Series

Tags: ,
tbbt.jpg

Definitivamente soy un Nerd. No creo que se pueda definir de otra forma el hecho de pertenecer a ese pequeño porcentaje de gente a la que le guste The Big Bang Theory. Normalmente comparto las series con mi pareja, pero esta es imposible de compartir con ella. El motivo son los gags que se realizan durante cada episodio, a cada cual más retorcido, tanto en la idea que hay detrás como en el lenguaje empleado en ellos. Para aquellos que no la conozcan se trata de una sitcom típica americana donde tenemos a dos megacerebros que comparten piso, desconociendo e ignorando el mundo de las “personas normales“( Sheldon dixit). Sin embargo, y tal como dice el refranero español, tiran más dos tetas que dos carretas y cuando aparece la espectacular Penny todo cambia, Leonard se interesa por ella. Hasta ahora puede parecer la típica comedia americana sin contenido, pero la verdad es que los gags me hacen gracia, por ello no se si la serie es muy buena o si de verdad soy un Nerd.

Superados los prejuicios que puede ocasionar el planteamiento se generan algunos momentos muy buenos. Al inicio la serie se centra en la relación imposible entre Penny y Leonard, pero a medida que van pasando los episodios los guionistas se centran más en la pareja explosiva, Sheldon - Penny. Realmente son los dos mundos antagónicos que chocan. Poco a poco Leonard queda más en un segundo plano hasta que prácticamente se diluye en el grupo, destacando únicamente Sheldon… Incluso en algunos momentos Penny queda en un segundo plano y es Sheldon el que lleva todo el peso de la serie.

Doping

Posted 20 Abril, 2008 by Juan Manuel Barroso Beltran
Categories: General

Tags: ,

Certament l’article sobre el doping intelectual que ha sortit a Nature es realment colpidor. El 20% dels científics reconeixen doparse intelectualment. Abans d’aprofondir en el tema primer voldria reflexionar una mica sobre el que es considera doping:
A la wikipedia podem veure que per dopatge s’entén el següent: “El dopaje o dóping es la promoción o consumo de cualquier método o sustancia prohibida en el deporte que puede ser potencialmente peligrosa para la salud de los deportistas y que es susceptible de mejorar su rendimiento de manera ilícita” Com podeu veure el dopatge només està recollit a l’àmbit de l’esport, on es necessita un alt rendiment. Podem aplicar el mateix al cas dels científics?, y qui diu dels científics diu de qualsevol treballador. Hi ha un detall a la definició que és molt curiós, aumentar el rendiment de forma ilícita… Es ilícit que un cirugià estigui més atent en una operació? Crec que hi ha molt camp pel debat en aquest sentit. Personalment crec que mentre sigui una decisió voluntària no hi ha problemes, el problema vindrà quan per competir, ja sigui a l’esport, a la feina o al món científic, haguis d’anar dopat que és el que passa, o presumptament passa, al món de l’esport. Així escrit sembla que hi ha una contradicció implícita en el meu raonament, però el problema és com entenem la ciència i les seves activitats relacionades. Es creu que la ciència ajuda a avançar a la societat, cosa que comparteixo, el problema ve quan s’ha de determinar l’objectiu cap el que s’avança. Si avancem cap una societat del coneixement on el que importa és el coneixement com a fi últim, crec que qualsevol persona estaria disposada a acceptar aquest punt de vist de dopatge intel·lectual. Simplement les persones són un mitjà per assolir la gnosis.
En canvi, si el que es desitja és una societat de les persones, crec que aquesta drecera va totalment en contra de la finalitat.

Al cap i a la fi tot es redueix a una qüestió moral del que està bé i el que no i certament no hi ha res més individual que la moral.