La Nit de la Recerca: Un èxit a Girona

No acostumo a parlar de feina al bloc, però avui faré una excepció.
He estat implicat en la Nit de la Recerca i encara que sigui lleig dir-ho el resultat ha estat molt bo. Hem aconseguit atreure molta gent a la carpa de la Nit, tot i el canvi que vam patir de lloc durant l’última setmana, i hem aconseguit entretenir-los, divertir-los i apropar-los a la Ciència.
Com a mostra podeu veure la notícia que ha tret el 3-24.
També hem aconseguit que el bloc de la Nit de la Recerca surti a Microsiervos.

Bona feina feta per part dels companys, Cristina, Oscar, Sílvia, Laia, Raquel,… A tots felicitats.

La Nit de la Recerca

Ja estem finalitzant la preparació de la Nit de la Recerca 08. Crec que al final quedarà molt bé. Tindrem tot tipus de Ciència, des de Química, amb experiments fets per en Pep Duran i els seus “acòlits” , Física, Astronomia i Meteorologia, Infermeria, Robótica… També tindrem en Guillem de MAGMA que ens farà un taller del mètode científic…
A més tindrem a reconeguts divulgadors amb els que podrem xerrar, com en Dani Jiménez, el Dr. Brugada degà de la nova facultat de medicina, en Fernando Blasco, matemag reconegut,…

Si us podeu apropar sereu benvinguts. Tindrem una xocolatada per la mainada!!!

Torna “El Cojo Cabrón”, “El Científico Loco”, El malo abre cerebros, El asesino más simpático,

Amb aquest títol semblaria que s’han escapat els 4 genets de l’Apocalipsi… i en certa forma així és. Ha arribat el Setembre i han tornat les nostres sèries americanes preferides: House, The Big Bang Theory, Heroes i Dexter.

Tots tenen els seus contrapunts molt ben situats. Dexter és un assassí que no sabem si matar-lo o premiar-lo. House es el metge que ho soluciona tot, però que no voldries mai. The Big Bang Theory reflexa una part de la realitat dels científics i en Sheldon (un dels millors personatges de la tele) és un clar exponent (encara que els seus companys no es queden enrere). Heroes és la típica sèrie on hi ha bons i dolents, però els dos millors personatges són Hiro, el més simpàtic, i en Sylar, potser dels dolents de les sèries el que faria més por trobar-se’l en un carreró fosc.

Els primers episodis ja estan disponibles:

Dexter s’estrena el dia 28 se Setembre, però el primer episodi ja està a la xarxa. Una de les millors sèries que he vist. Capaç de crear-te empatia amb un serial-killer. A més a més té el millor opening de la TV, només per ments perverses.
Després de lluitar amb el seu germà i amb ell mateix amb qui haurà de lluitar a la propera entrega? Sembla que el seu dia d’actuació serà el diumenge…

House es va estrenar la setmana passada i encara que l’episodi en si no va estar a l’alçada, el final va prometre una bona dosi d’emoció per aquesta temporada. El seu dia d’emissió serà els dimarts per la FOX.

Heroes encara no hi ha cap enllaç per baixar el primer episodi, ni sabem la seva temàtica, però el que podem tenir segur és que Sylar “is back”. El seu dia serà els dilluns, i ja n’hi ha a la xarxa 3 episodis…

Per últim ens trobem a TBBT. Encara que la sèrie va tenir un final feliç que no em vaig creure gens ni mica, tinc esperança que Sheldon ho arregli. La força és molt gran en ell. Sembla que també serà els dilluns el dia de la seva emisió. Ara miraré el primer episodi…

Actualització:
Nou lloc per baixar subtítols: http://www.tvsubtitles.net/ a veure quan dura!!!!

Final de Temporada!!!

Ja s’ha acabat la temporada a Hattrick, la 24. Aquesta temporada no ha estat la millor temporada de Dragoes. Hem estat apunt de baixar a VII per un error en un partit de copa que ens va deixar sense esperit abans de la 4a jornada. A la setena jornada (meitat de lliga) estàvem a l’última posició amb només 3 punts, és a dir una volta terrible. En canvi a la segona hem aconseguit 19 punts de 21 possibles amb 29 gols a favor i 3 en contra. Al final hem acabat a meitat de la taula, encara sort. Hem de preparar la nova temporada, l’equip està descompensat a la defensa i per això canviarem d’entrenament a veure com va la propera temporada. De moment hem fet una inversió de 2,5M€ em dos porters de 17 anys…
A la resta de coneguts:

Decadència

Fa temps que aquesta paraula em ronda el cap.
La nostra classe política és de baixa qualitat, la incapacitat de prendre decisions està enfonsant el país, el que s’està fent amb la política científica a Catalunya és… O les “no decisió” a la que ens tenen acostumats. Per dir-ho finament són “estadistes”, és a dir segueixen les enquestes i les estadístiques, però no fan res que no surti d’aquí, seguir-les. Cada vegada semblen més el Barça molta possessió però poca pegada, i els gols de penal…
I a sobre no tenim cap esperança de renovació d’aquesta generació desgastada (i cutre )de polítics, de forma que no tenim cap tipus d’alternativa.
Tot això queda recollit perfectament al següent article:
http://paper.avui.cat/article/dialeg/139855/la/catalunya/perplexa.html

Critiquem un president per parlar en castellà i no per si fa les coses ben fetes o no. Començo a pensar que això de mirar-se tant el melic ens acabarà fent estavellar de la pitjor forma…

Hem d’assumir la nova situació i lluitar per revertir aquesta situació. Però acceptarà el catalanet (emprenyat???) la nova situació? Ens posarem a treballar per fer país? Hi haurà algun “matat” que vulgui fer la “revolució”? Crec que tot caurà quan surti el primer a dir les coses pel seu nom i la gent el pugui/vulgui escoltar…

Segurament tenim el que ens mereixem. O no?

Los suecos son la reostia

Yo de mayor quiero ser sueco…

http://lamediahostia.blogspot.com/2008/08/suecia-y-la-religin.html

Qué gran noticia!!!! Os imaginais que se aplicase en España???? Como me iba a reír!!!!!!

Supermanager ACB’09

Ja ha començat una nova edició de Supermanager ACB… a veure si ho podem fer millor que l’any passat on en Torrentxu ens va destrossar de forma escandalosa….

Cirque du Soleil: Quidam

Dins de les frustrades vacances d’aquest Setembre teníem pensat fer una pausa per anar a veure Quidam del Cirque du Soleil a Barna. Les entrades les vàrem comprar al Març de forma que vam gaudir d’unes entrades a la tercera filera. Ja havíem vist Alegria fa un parell d’anys però quasi a l’última filera… el canvi va ser notable i el preu de les entrades va estar ben justificat.

La primera part de l’espectacle va ser una mica fluixet, però sentir el so dels diàbolos girant o veure els artistes com s’hi esforçaven va estar prou bé. El canvi es va produir a la segona part. Per mi dels millors espectacles de circ que es poden veure. Aquest parell et ficava els pels de punta, la seva forma de fer, el silenci que es feia… veure la potència de dos cossos humans em va deixar ben parat. Aquests altres van fer el més difícil, van fer una torre de 4 persones sense cordes ni trampolins ni res, tots saltant!!!! I finalment l’espectacle que va fer el Clown va ser definitiu, poques vegades he rigut tant!!!

Llàstima que no tinguessin els DVDs dels espectacles no itinerants… haurem de fer la volta al món per poder veure tot el que poden oferir aquesta gent!!!!

Visita al Museu

El dia 7 de Setembre vaig aprofitar la jornada de portes obertes per fer un visita al CosmoCaixa, o altrament conegut com a Museu de la Ciència de Barcelona (quina mania aquesta de re-batejar les coses…).

L’última visita va ser arrel del Centenari dels articles de l’Albert Einstein on hi vaig poder explicar a la xicota cadascun d’ells i la seva importància posterior. En canvi aquesta vegada anava a veure una exposició que em va cridar l’atenció des del primer moment: “Números de Buena Familia”. Es tracta d’un repàs al més elemental de les matemàtiques, els nombres. L’exposició et transporta des dels nombres natural que serveixen per enumerar, als enters, als reals amb les seves fraccions i finalment els imaginaris.
Per aquells que no estan acostumats a les matemàtiques l’exposició començava molt bé amb els naturals, explicant el nombre 1, la importància del 2 (que identifiquem amb la pluralitat…), el 3… Em va cridar molt l’atenció la forma que van tenir d’explicar el nombre 12, la dotzena. Si pensem una mica ens adonarem que tenim dotzenes a tot arreu, ous, hores, minuts,… Fins a la revolució Francesa no es va imposar el sistema decimal!!! I com s’ho feien per comptar amb els dits?? Doncs res més complicat, feien servir les falanges dels 4 dits “normals” d’una mà on tenim 12 falanges. A més el 12 és un nombre divisible per 1, 2, 3, 4 i 6 d’aquesta forma pots fer una quarta part sense problemes i no com al sistema decimal, em va sembla una idea genial.

Després dels naturals van venir els enters, amb el 0 i la seva importància. L’història es ben coneguda de l’origen de l’origen. Després van venir els racionals explicant proporcions entre dos naturals. Però de sobte… els irracionals aquells que no tenen representació amb dos reals, començant per √2, passant per π por, o el nombre d’or. Per explicar el nombre d’or hi havia una màquina que calculava on hauria d’haver el melic en proporció a l’alçada del cos. Jo puc dir que tinc el melic al seu lloc .

Finalment explicaven els nombres imaginaris. Per fer-los visibles van fer servir un mirall i les transformades de Fourier…

Realment va ser molt didàctic tot plegat i va permetre veure fórmules curioses com:

e^(πi)-1=0

on hi han 5 nombres dels importants a les matemàtiques. o

i^i= 0,207879576350761…

Són ben curioses les matemàtiques!!!!

Gràcies Laia per fer-me pensar!!!

The Code Book, Una reflexión sobre la privacidad y la autenticidad

Hacía tiempo que iba detrás de un libro de criptografía como éste. Un libro que explicase los intrincados secretos de la criptografía. Pero más que explicarlos, era imprescindible que los explicase con gracia narrativa, dado que la parte matemática no supone un problema.
El libro hace un repaso a la historia de la criptografía, empezando por la simple transposición de CESAR, y va abanzando poco a poco por los éxitos y fracasos de la criptografía hasta explicar de una forma muy amena el cifrado RSA, el que impera en estos momentos hasta que los ordenadores cuánticos sean capaces de romperlo en tiempo lineal.

Quizás el único pero que se le puede achacar al libro es la poca profundidad que da en uno de los episodios más conocidos, la batalla contra Enigma. Quizás sea por el intenso relato que se está haciendo en Kriptopolis del mismo episodio, pero encuentro que es el único punto que flojea.

Del mismo se extraen unos cuantos ejemplos sobre protección de datos y sobre autenticidad del emisario. Tanto como para plantearse de forma seria el pedir una clave a la administración para poder identificarse delante de los demás… ¿Será ese el futuro que nos espera? Circularemos por internet con el “DNI-e” en la boca? La guerra hace tiempo que ha empezado. El bando que salga ganador de la misma decidirá el uso de internet en los próximos años… ¿De qué lado estás? ¿Privacidad o Publicidad? ¿Derechos individuales o derechos colectivos?

Escoger un bando pocas veces había sido tan difícil:
Si abogamos por la privacidad estamos abocados a una red con Spam, sin ningún tipo de control sobre los contenidos que se vierten en la misma. Como los datos serán anónimos acabará por no poderse perseguir a los criminales que utilizan la red para sus fines, estafadores, pedófilos, spammeros, terroristas,…
Si abogamos por la publicidad de la red estamos acabando con la libertad de expresión, con la libertad de información al estar todo controlado como en un Gran Hermano.

Evidentemente la solución se encuentra en un punto intermedio, ni un extremo ni en el otro, pero ¿En qué punto?¿Existe un punto intermedio? Personalmente creo que en este caso no existe punto intermedio, dado que o se puede tener privacidad en las comunicaciones o no. Ahora mismo no existe término medio y realidades como Echelon que monitorizan de forma automática las comunicaciones demuestran que en el mundo digital todo es binario, o 0 o 1, no existe el estado “cuántico” a0+b1.