Blog Runner

Posts Tagged ‘Ciencia

El dia 7 de Setembre vaig aprofitar la jornada de portes obertes per fer un visita al CosmoCaixa, o altrament conegut com a Museu de la Ciència de Barcelona (quina mania aquesta de re-batejar les coses…).

L’última visita va ser arrel del Centenari dels articles de l’Albert Einstein on hi vaig poder explicar a la xicota cadascun d’ells i la seva importància posterior. En canvi aquesta vegada anava a veure una exposició que em va cridar l’atenció des del primer moment: “Números de Buena Familia”. Es tracta d’un repàs al més elemental de les matemàtiques, els nombres. L’exposició et transporta des dels nombres natural que serveixen per enumerar, als enters, als reals amb les seves fraccions i finalment els imaginaris.
Per aquells que no estan acostumats a les matemàtiques l’exposició començava molt bé amb els naturals, explicant el nombre 1, la importància del 2 (que identifiquem amb la pluralitat…), el 3… Em va cridar molt l’atenció la forma que van tenir d’explicar el nombre 12, la dotzena. Si pensem una mica ens adonarem que tenim dotzenes a tot arreu, ous, hores, minuts,… Fins a la revolució Francesa no es va imposar el sistema decimal!!! I com s’ho feien per comptar amb els dits?? Doncs res més complicat, feien servir les falanges dels 4 dits “normals” d’una mà on tenim 12 falanges. A més el 12 és un nombre divisible per 1, 2, 3, 4 i 6 d’aquesta forma pots fer una quarta part sense problemes i no com al sistema decimal, em va sembla una idea genial.

Després dels naturals van venir els enters, amb el 0 i la seva importància. L’història es ben coneguda de l’origen de l’origen. Després van venir els racionals explicant proporcions entre dos naturals. Però de sobte… els irracionals aquells que no tenen representació amb dos reals, començant per √2, passant per π por, o el nombre d’or. Per explicar el nombre d’or hi havia una màquina que calculava on hauria d’haver el melic en proporció a l’alçada del cos. Jo puc dir que tinc el melic al seu lloc :P.

Finalment explicaven els nombres imaginaris. Per fer-los visibles van fer servir un mirall i les transformades de Fourier…

Realment va ser molt didàctic tot plegat i va permetre veure fórmules curioses com:

e^(πi)-1=0

on hi han 5 nombres dels importants a les matemàtiques. o

i^i= 0,207879576350761…

Són ben curioses les matemàtiques!!!!

Gràcies Laia per fer-me pensar!!!

Anuncios
Etiquetas: , ,

Per a tots aquells que no ho sabeu, la setmana vinent es posa en marxa el LHC. Els físics tenen ficades moltes esperances en aquest experiment, de fet un article molt interessant es pot trobar aquí. El que més m’ha agradat de l’article és l’optimisme que desprèn, si funciona com pensem que ho ha de fer perfecte, podem tirar endavant, si no funciona com pensem, es desfà tot el que s’havia fet fins ara i es torna a fer (com a pregunta capciosa que creieu que seria millor que funcionés tal i com està predit que ho faci o que la teoria falli? Certament la possibilitat de fer un treball revolucionari que serà citat de forma compulsiva durant els propers 100 anys és una idea que segur tempta a més d’un científic…).

Però no tot són flors i violes en l’arrancada del LHC. Hi ha un petit grup que diu que no és segur i ha demanat que s’aturi aquesta posada en marxa. El motiu és que hi ha uns científics que no ho veuen clar… Lo millor de tot és l’entrada a una d’aquestes planes:

“In July, 1999 Scientific American published two highly-edited letters written by physicists Walter L. Wagner and Franck Wilczek in the Letters to the Editors section pertaining to theoretical particles that might be created by colliders. ”

Home ja sabem que la millor forma de tenir cites és fer un comentari al Editor (ni tan sols un article van fer…) on carreguis contra tot y tothom…

En tot cas aprofiteu la setmana, que potser el Pont de la Diada es farà un parell de dies més llarg 😛

Etiquetas: ,

Certament l’article sobre el doping intelectual que ha sortit a Nature es realment colpidor. El 20% dels científics reconeixen doparse intelectualment. Abans d’aprofondir en el tema primer voldria reflexionar una mica sobre el que es considera doping:
A la wikipedia podem veure que per dopatge s’entén el següent: “El dopaje o dóping es la promoción o consumo de cualquier método o sustancia prohibida en el deporte que puede ser potencialmente peligrosa para la salud de los deportistas y que es susceptible de mejorar su rendimiento de manera ilícita” Com podeu veure el dopatge només està recollit a l’àmbit de l’esport, on es necessita un alt rendiment. Podem aplicar el mateix al cas dels científics?, y qui diu dels científics diu de qualsevol treballador. Hi ha un detall a la definició que és molt curiós, aumentar el rendiment de forma ilícita… Es ilícit que un cirugià estigui més atent en una operació? Crec que hi ha molt camp pel debat en aquest sentit. Personalment crec que mentre sigui una decisió voluntària no hi ha problemes, el problema vindrà quan per competir, ja sigui a l’esport, a la feina o al món científic, haguis d’anar dopat que és el que passa, o presumptament passa, al món de l’esport. Així escrit sembla que hi ha una contradicció implícita en el meu raonament, però el problema és com entenem la ciència i les seves activitats relacionades. Es creu que la ciència ajuda a avançar a la societat, cosa que comparteixo, el problema ve quan s’ha de determinar l’objectiu cap el que s’avança. Si avancem cap una societat del coneixement on el que importa és el coneixement com a fi últim, crec que qualsevol persona estaria disposada a acceptar aquest punt de vist de dopatge intel·lectual. Simplement les persones són un mitjà per assolir la gnosis.
En canvi, si el que es desitja és una societat de les persones, crec que aquesta drecera va totalment en contra de la finalitat.

Al cap i a la fi tot es redueix a una qüestió moral del que està bé i el que no i certament no hi ha res més individual que la moral.

Etiquetas: ,

Delícies weberes

Posts Más Vistos